Camps d'arròs que es perden en l'oritzó, volcans que s'alcen entres els núvols i la densa vegetació de la jungla tropical, llargues platges de sorra blanca amb càlides aigües blaves...tot aixó és Bali. Aquesta illa d'Indonèsia és un paradís tropical amb totes les comoditats turístiques, des dels més exclusius i sofisticats hotels fins a petits i acollidors bungalous.
Diuen dels balinesos que son persones tan amables i simpàtiques que es possible passar-s'ho bé amb elles, fins i tot en un funeral.
El menjar a Bali és molt variat; la gastronomia, influenciada per la cuina xinesa, la malaia i la japonesa, està feta bàsicament de peix: la llagosta, el "nasi goreng"i el "sate campur" són alguns dels plats més tipics.

El principal reclam turístic de Bali és la natura: les muntanyes de Bedugul, la jungla, el volcà de KIntamani, el riu Ayung, la platja de Candi Dasa o Nusa Dua en són un exemple. Però també és recomanable conèixer les interessants mostresde la cultura balinesa: l'antiga capital Singaraja, el temple de Besakih o el palau flotant d'Ujung.

La Republik Indonesia té uns 190 milions d'habitants. Les ciutats més importants d'Indonesia són Djakarta (quasi 10 milions d'habitants), Surabaya (1,5 m. hab.), Bandung, Semarang, Medan i Palenbang.
La població es concentra sobretot a les illes de Djawa i Madura. que en ténen el 64% (amb una densitat de 600 habitants cada Quilòmetre quadrat), a diferència de, per exemple, Irian Yaya amb el 0,7% de la població. El creixement anual és del 2,4% de mitjana.

La illa té 2,8 milions d'habitants, amb una densitat de 500 hab/Km2. la capital és Denpasar.
La província de Bali es compon de vuit principats (negara): Buleleng, Jembrana, Tabanan, Badung, Gianyar, Bangli, Klungkung i Karangasem.

Les illes que fonamentalment pateixen el problema de la superpoblació són Djawa, Bali i Sumatra.
Des dels anys 1980s la zona de Malaysia ha estat una forta competència econòmica en front de les Corea, Singapur i Taiwan.
Els principals recursos econòmics de la nació són:
Agricultura i ramaderia: arròs, mandioca, blat de moro, batates, canya de sucre (sucre refinat), cafè, te, tabac, plàtan, soja, fruites i hortalisses, cacauet, palmera d'oli, cotó, bananes, pinya, cabres, ovelles, búfals, porcs.
Altres recursos natulals: pesca, fusta, bambú, hevea (cautxú), carbó, petroli, gas, bauxita, sal, níquel, or, estany, manganès, alumini, sofre volcànic (fàrmacs i llumins).
Indústria (poc desenvolupada): ciment, pneumàtics, tèxtil, fertilitzants, muntatge de vehicles, cigars, filatures de cotó, cervesa, ràdios.
L'agricultura és l'activitat tradicional, que ocupa a un 60% de la població activa, però no exporta, quedant-se en forma de minifundi per a cobrir la subsistència. El nord de (Djawa?) és una estreta franja de planes privilegiades gràcies a la gran fertilitat de les cendres i terres volcàniques, que permeten fins a 3 collites anuals d'arròs.
La illa de Djawa és la econòmicament (en indústria i agricultura) més important d'Indonesia. L'activitat turística és molt explotada en l'àmbit volcànic, en què permanentment hi ha estudiosos vulcanòlegs.
Els aeroports de la illa de Djawa (d'Oest a Est) són a Surabaja (2ª ciutat de la illa), Jogjakarta, Bandung i el mundialment transitat aeroport de Djakarta.
En tota la nació, la mala alimentació és un problema generalitzat.
Com a paisatge urbà, hi ha molta bicicleta, taxi-bicicleta (tricicles), i camions i autobusos destartalats.

L'escassa "indústria" és menestral i d'astesania (escultures de fusta, escultures de metall, i teixits per les transnacionals de la moda).
En la muntanyosa i poc poblada zona Nord s'hi planta molt el blat de moro, que és la base de l'alimentació. En la poblada zona Sud, l'únic cultiu important és l'arròs.
Les fruites i llegums només es produeixen en els horts domèstics. Altrament hi ha molts cocoters i palma dolça, i al centre de l'illa és on s'hi troben els cafetals i clavers. Encara que tingui poca importància, també hi ha una mica de ramaderia.

Aquesta illa és de les més problemàtiques pel què fa a la superpoblació. El 80% de la gent viu al Sud de la illa, en les confluències dels rius.
Els pobles solen ser cercats amb totxanes o fang sec, i les vivendes són pagodes.

Bali té una íntima relació amb la illa de Djawa, gràcies a la proximitat entre costes, i la facilitat de comunicació.

Degut a la importància dels recurs de l'aigua, hi ha una sofisticada organització política i social envers aquest tema. Hi ha les associacions de camperols usuaris de l'aigua (Subak), d'una mena de xarxes hidrogràfiques locals (pengalapan). Els arrossals d'un propietari s'anomenen Kesit. El Subak el dirigeix un Klinhan Subak, amb ajudants pel manteniment de la xarxa i pel temple del Subak.
Cada poble té la seva casa de reunió (balé banjar), on es reuneixen els caps de família cada 35 dies.
Les terres dels pobles són colectives, i els dos o tres barris que hi solen haver es turnen els treballs colectius.
Tot balinès és membre d'un Banjar (urbà) i d'una Subak (econòmic).
Encara que pugui semblar que hi ha una mica de colectivització, hi ha propietaris i assalariats.

Bali és un important centre turístic, a causa d'atractius com les seves danses, el clima, les cerimònies religioses i el paisatge. Per la part arqueològica s'hi troben jaciments neolítics, i moltes restes del príncep Airlanga, com la gruta escolpida de Goa Gajah, i les tombes rupestres del Gunung Kawi. La província té, com a important centre de trànsit, l'aeroport de Tuban (a Denpasar).
La companyia de navegació holandesa KPM va ser la que va iniciar el turisme a l'illa, posant un hotel a Denpasar.
Una possible ruta aèria de Barcelona a Bali pot ser: Barcelona, una ciutat europea, Atenas/El Cairo, Bagdad/Zahran, Karatxi/Bombai, Colombo/Calcuta, Kuala Lumpur/Singapur, Djakarta i Denpasar.

* Com a curiositat de la impregnació del vulcanisme, a Yogdjakarta, els grups de música moderna porten nom de volcà.
* Arquitectònicament s'ha utilitzat majoritàriament la roca volcànica, i també en les escultures.

Ràpid resum del més abundant:
Música: orquestres de metalòfons i gongs; danses antigues (lelong, baris, djoget), danses recents (kebyar, kecak); teatres (Gambuh, Arja), pintura i escultura.
Tot té una forta influència índia, incloses l'arquitectura monumental de pedra i l'elegant decoració escultòrica.

Les llengües parlades en l'arxipèlag malai són principalment el Malai i l'anglès provinent de l'època colonial. La llengua oficial és Bahasa indonesia.
La religió majoritària és l'Islam, seguida de l'hinduisme, el budisme, el cristianisme i l'animisme. O sigui que hi ha, com a mínim, una petita part de cada racó de món repartida per les illes.

Bali és una província amb molts temples, que també són un dels atractius monumentals més visitats, a la vegada que utilitzats.
Es conserva l'hinduïsme i la cultura que ha anat desapareguent de la resta de l'arxipèlag, arraconat per l'Islam. A la zona oest és on hi ha alguns pocs pobles musulmans.
Hi ténen els déus Siva (Shiva), Visnú i Brahma. Practiquen ritus d'incineració pels morts. Com a nota curiosa pels occidentals, fins el segle XIX se sacrificaven les vidues.
Es practiquen moltes cerimònies religioses, i visiblement es nota la gran abundància de temples (pura) i altars familiars. Ténen temples del poble, temples del Subak, temples del principat i temples generals on hi va qualsevol balinès. Contrasta el fet d'haver-hi pocs sacerdots (pedanda).
El culte es basa en preparar ofrenes (aliments, flors, tramats vegetals,..) i portar-los en processor.
Recentment, hi ha pretensions a favor del monoteisme, vingut de la nova invasió cultural islàmica.

Els Rajà han anat aconseguint mantenir el sistema de castes.
A Bali es parla la llengua balinesa, i s'escriu utilitzant l'alfabet hindú.

En l'arxipèlag malai, el grup ètnic predominant és del Malais (originaris de la regió). Aquesta és una zona de trànsit migratori intercontinental de xinesos, hindús i pakistanís.

• El budisme hi va tenir una presència important del segle VII al XIII.
  
• L'Islam s'estengué lentament a partir dels segles XV i XVI, i l'hinduïsme va anar quedant arraconat a Bali.
  
• Els portuguesos varen tenir presència a Bali durant el segle XVI.
  
• L'Imperi Holandès va colonitzar les illes des del segle XVII fins el s.XX, amb el nom de "Índies holandeses".
  
• En la època de Napoleó (s.XIX), els anglesos varen tenir una presència de 5 anys.
  
• El 1914 hi hagué una guerra amb Holanda.
  
• El 1926 els del Partit Comunista varen intentar fer un cop d'estat.
  
• Durant la Segona Guerra Mundial van haver-hi ocupacions japoneses, a partir de les quals va sorgir el nacionalisme i independentisme indonesi, havent-hi desaparegut el colonialisme. El moviment que s'enfrontà amb Holanda fou encapçalat per Sukarno
  
• El país va ser independent des del 1945, però Holanda no ho reconegué fins el 1949.
  
• El 1950 es proclamà la República Unida d'Indonesia.
  
• El 1955, internacionalment, hi hagué la conferència de Bandung que va promoure el moviment dels països no-alineats amb les noves potències mundials, que perseguia també la fi dels antics colonialismes.
• De l'any 1965 al 1968 va haver un fort extermini del Partit Comunista, tant de militants com de simpatitzants. Des d'aleshores hi hagué una tancada dictadura del general Suharto.
  
• El 1975 es va iniciar la guerra civil entre FRETILIN (guerrilles independentistes) i Apodeti (govern)
  
• El pais semblava que, miraculosament per la economia, anava bé fins que es desencadenà una crisi que devaluà enormement la moneda, causà moltíssim atur, i tot això hiper-accentuat pel deute extern.
  1997: Moltes protestes i manifestacions estudiantils varen sorgir, les quals l'exèrcit no va voler reprimir tal i com el general Suharto havia aconseguit els anys seixanta. El parlament es va veure aleshores amb el poder de destituïr-lo, i fou aleshores quan el general Biranto prengué el relleu per a reencaminar la situació cap a les eleccions del 1999
• 1999: Sembla ser Sukarnoputri, la filla de Sukarno (qui expulsà els holandesos), que té la millor perspectiva per a guanyar el recompte electoral.

A partir del segle XV, quan l'Islam s'anà estenguent per les illes, Bali va servir de "refugi" per a l'Hinduïsme, i per a tots els djawanesos no musulmans.

El 1908 va ser quan els neerlandesos (holandesos) acabaren d'ocupar tota l'illa, on hi traficaven amb esclaus. El 1949, un any abans de la independència reconeguda d'Indonesia, Bali formà part de l'estat holandès "Indonesia Oriental".

Actualment, en cadascun dels vuit principats de la província, hi mana un rajà, i el poder s'estructura d'una forma molt geràrquica.

Indonesia ocupa unes 3.000 illes en total.
Les ciutats més importants són Djakarta (de 3 a 5 milions d'habitants), Surabaya (1,5 m. hab.), Bandung, Semarang, Medan i Palenbang.
Com a vegetació predomina majorment el bosc tropical sempre verd (selva) com a Malaysia, excepte en el centre de Djawa, amb el mateix bosc però no selvàtic, sinó semicaducifoli. La zona selvàtica és de vegetació molt exuberant, amb espès sotabosc de epífies i lianes. indonesia està dotada de valuosos boscos de teca, sándalo, ébano, bambú i hevea.
El clima és extremadament càlid i humit, sense diferències estacionals, a causa de trobar-se en la zona de l'equador. La temperatura mitja ronda tot l'any entre els 25 i 26ºC i l'abundància de pluges és constant.
A totes les illes del sud hi predomina una alta inestabilitat sísmica i volcànica mundialment important, i les muntanyes són totes molt recents, havent-ne moltes de entre 3.000 i 3.500m d'alçada. Indonesia és el país amb més volcans del món, on sempre n'hi ha algun en erupció.
Hi ha alguns volcans d'activitat molt perillosa, alguns amb erupcions tòxiques de CO2, altres no tant, però molt sulfurosos. Es recorden moltes erupcions històriques, com la famosa explosió de tota la illa Krakatoa.
Degut a la joventut dels volcans, el paisatge muntanyós és impressionantment agreste.

Gunung = Muntanya
Kawa = Cràter

Climàticament, la temperatura és regular tot l'any i l'estiu és l'època amb menys precipitacions. La zona Nord és la més seca (poca pluja i pocs rius), a diferència del Sud, on hi ha pluges tot l'any, amb un clima monsònic. De juny a setembre arriben vents alisis del Pacífic, i de novembre a maig els monsons de l'Índic (època de fortes pluges).
Com a vegetació particular, hi ha molts arbres manglar en el litoral.
Volcànicament, la illa de Bali es troba en una zona molt activa i violenta, com totes les illes del Sud d'Indonesia. Es recorda, com a cas històric, la semi-desaparició de la illa Krakatoa, en la seva erupció del 1883.
És una illa molt muntanyosa (tot volcans), amb una estreta plana costera. Els principals volcans són: Gunung Agung (3.142m; erupció de 4 mesos el 1963), Gunung Batur (1.717m) i Gunung Catur (2.098m). Els seus cràters es caracteritzen per tenir llacs a dintre.
La cadena muntanyosa és paralela a la costa Nord, per on hi destaca brutalment. Les pendents són més suaus cap al Sud, amb rius de profundes gorgues. A l'extrem Sud hi ha la península calcària de Jimbara.
Els rius estan treballats amb moltes preses i canals, en forma de grans xarxes hidrogràfiques.

Fonts de documentació: Biblioteca municipal de Banyoles, arxius volcanològics d'Indonesia, departament de turisme de Bali.