Llei
7/1997, de 18 de juny, d'associacions
(DOGC
núm. 2423, d'1 de juliol de 1997)
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que
el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord
amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Finalitat de la Llei
L'any 1978 es va aprovar, per referèndum,
la Constitució espanyola, l'article 22 de la qual reconeix com
a dret fonamental el dret d'associació. Malgrat això,
no hi ha hagut des d'aquesta data una regulació específica
de les associacions no lucratives que tenen un lloc important en el
nostre teixit social. Cal un marc jurídic nou que posi fi a la
vigència a Catalunya d'una llei tan obsoleta com la del 1964.
La legislació de l'Estat és
preconstitucional i ha estat parcialment derogada per la Constitució.
Sens perjudici de la llei orgànica corresponent, aquesta Llei
té com a finalitat establir un marc general a Catalunya per a
les associacions sobre les quals la Generalitat té competència
exclusiva.
Catalunya té una gran tradició
associativa manifestada pels milers d'associacions inscrites. El fet
associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l'acreixement
de la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant
les etapes més difícils de la nostra història com
a poble i com a nació. La reconstrucció social i política
de Catalunya durant el segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat
d'articular-se associativament de tots els seus components individuals.
L'associacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors
de Clavé, d'arrel popular i treballadora, les organitzacions
de Foment a les associacions d'ajuda mútua, associacions obreres,
cases regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les
capes socials. I és que cal considerar l'acció dinamitzadora
i la capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element
fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país.
L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció
d'una societat més participativa i com a factor essencial per
al progrés social i l'avenç de Catalunya com a país.
La Llei que presentem recull i hi connecta
la tradició d'associacionisme cívic que ha estat i és
un element important de la identitat social i cultural de Catalunya.
Avançar avui cap a una societat
catalana democràticament forta i ben articulada significa aconseguir
una realitat associativa de les mateixes característiques.
A Catalunya les associacions són
diverses i plurals i, al mateix temps, se senten que formen part d'un
cos comú que s'expressa en parlar de l'associacionisme català
i del moviment associatiu. Les associacions estan interrelacionades
i coordinades en federacions i confederacions a partir de llurs objectius,
que poden ésser des de caràcter local a internacional.
Aquesta coordinació permet intercanvis i crear propostes i projectes
imaginatius i nous.
Cal un marc per a totes les associacions
basat en l'esperit constitucional i estatutari, i això és
el que proposa aquesta Llei. En l'elaboració d'aquesta Llei s'ha
partit de l'experiència pràctica de l'Administració
de la Generalitat en els anys d'exercici d'aquestes competències
i dels problemes plantejats per les associacions constituïdes a
Catalunya, i també dels textos comparats més avançats
en la matèria, molt especialment els treballs sobre l'anomenat
Estatut de l'associació europea, en elaboració a la Unió
Europea en el moment de promulgació d'aquesta Llei.
Amb aquesta Llei es pretén mantenir
l'absoluta llibertat de creació, d'iniciativa, de desenvolupament,
de modificació, d'èxit o de fracàs de la voluntat
associativa, sense condicionament de cap mena, i a l'hora de crear,
des dels diferents àmbits d'acció del Govern, uns marcs
indicatius que permetin el desenvolupament, en les millors condicions,
de la vida associativa a Catalunya, la consecució del prestigi
social de l'associacionisme i l'atenció preferent a les associacions
que formulen interessos nous.
El Parlament de Catalunya ha legislat
sobre tipus d'associacions específiques i aspectes que en alguns
casos, com el de l'esport Llei 8/1988, del 7 d'abril, ha regulat les
qüestions referides al règim de funcionament, d'elecció
i de representació de les associacions esportives i de les persones
associades. En altres casos, s'ha referit a les associacions sense entrar
en cap consideració sobre constitució i funcionament.
Per exemple, pel que fa a les associacions considerades entitats de
participació ciutadana Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal
i de règim local de Catalunya, els aspectes referits a participació,
a deures municipals i al Registre; pel que fa a l'associacionisme cultural
Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i de protecció de
la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, només
ha regulat els aspectes en relació amb la cultura, i, pel que
fa a les associacions d'usuaris i consumidors Llei 3/1993, del 5 de
març, de l'Estatut del consumidor, els aspectes propis de consum.
Estructura de la Llei
El capítol I, sota la rúbrica
de "Disposicions generals", intenta donar resposta als principals problemes
plantejats per les associacions en els darrers temps. S'estableix l'àmbit
d'aplicació objectiu i territorial de la Llei, d'acord amb l'article
9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest capítol parteix
de la mateixa definició constitucional de les associacions i
pressuposa l'eventual desenvolupament general de les associacions mitjançant
una llei orgànica. Exclou de l'àmbit d'aplicació
les associacions sotmeses a una regulació específica per
raons de competència, jerarquia normativa i especialitat. Així,
la Llei parteix de la concepció, tradicional a la cultura llatina,
de l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que permet la constitució
d'associacions d'interès general o comú dels socis i sòcies.
Respecte a la constitució de l'associació, es fa del principi
de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador
del que ha d'ésser el dret d'associació en una societat
oberta.
El capítol III, relatiu a la
inscripció en registre, deixa la regulació de l'estructura
i el funcionament del Registre d'Associacions per a un desplegament
reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre
en el marc del que disposa el Reial decret 3526/1981, del 29 de desembre,
sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria
d'associacions. En aquest capítol es garanteixen de manera suficient
els drets de terceres persones i de les associades en els casos de les
associacions no inscrites i d'actuació dolosa o negligentment
perjudicial de qui les administra.
El capítol IV, "Òrgans
de l'associació i funcionament", tracta de l'assemblea caracteritzada
com a òrgan fonamental de l'associació i de l'òrgan
de govern que governa, gestiona i representa l'associació. En
aquests articles es fa un tractament del principi estructural amb un
grau de detall que permet el funcionament de les associacions amb una
estructura legal mínima.
El capítol següent es dedica
als drets i als deures dels socis i sòcies, i s'hi regulen unes
obligacions mínimes de documentació i d'informació
de la vida de l'associació, com a garantia d'efectivitat dels
drets dels socis i sòcies.
El capítol VI, relatiu a la dissolució
i la liquidació, pretén regular de manera completa i sistemàtica
les causes de dissolució de les associacions i el procediment
liquidador que s'ha de seguir. La inexistència d'una regulació
detallada de la dissolució i la liquidació era una de
les mancances més paleses del dret d'associació fins ara
vigent. Així mateix, és remarcable la regulació
de la destinació dels béns romanents. En relació
amb les situacions de manca de disponibilitat econòmica de les
associacions, en aquest capítol s'estableix l'obligació
de sol·licitar el concurs en el cas que es produeixi la situació
d'insolvència, alhora que determina les responsabilitats corresponents
si qui administra incompleix aquesta obligació.
En l'àmbit de les responsabilitats
públiques que corresponen a la Generalitat, es pot constatar
l'existència d'una important intervenció de les associacions
que, en diferents àmbits sectorials, porten a terme activitats
d'interès social. Aquestes entitats o l'activitat que desenvolupen
han estat objecte de regulació en diverses lleis, com ara l'esmentada
de foment i protecció de la cultura tradicional i de l'associacionisme
cultural, i les de serveis socials o de creació d'organismes
públics com l'Institut Català del Voluntariat. En tots
aquests casos es pot constatar que les activitats desenvolupades són
d'interès públic o social; per aquesta raó, es
justifica plenament que els poders públics fomentin i donin suport
a unes activitats que responen a l'expressió de valors com els
de la solidaritat i el civisme, alhora que potencien la participació
ciutadana i la capacitat de la societat per a donar resposta a les necessitats
pròpies.
El capítol VII, sota el títol
"Relacions amb l'Administració", estableix les mesures de suport
i foment de l'associacionisme.
El capítol VIII està dedicat
a les associacions de caràcter especial, com les d'alumnes i
pares d'alumnes, les d'usuaris i consumidors, les culturals, les de
veïns, les de voluntaris i, especialment, les juvenils.
Finalment, el capítol IX tracta
de la creació i els objectius del Consell Català d'Associacions.
Capítol
I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
i àmbit d'aplicació
1. Aquesta Llei té per objecte
la regulació jurídica i el foment de les associacions
que són competència exclusiva de la Generalitat.
2. Aquesta Llei s'aplica a les associacions
que tenen el domicili i desenvolupen llurs activitats principalment
a Catalunya i no estan sotmeses a cap normativa específica que
n'estableixi la inscripció de la constitució en un registre
especial.
Article 2. Naturalesa
i principis
1. En les associacions, tres o més
persones s'uneixen de manera voluntària, lliure i solidària
per a aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d'interès
general o particular i es comprometen per a això a posar en comú
llurs coneixements, activitats o recursos econòmics, amb caràcter
temporal o indefinit.
2. L'organització interna i el
funcionament de les associacions han d'ésser democràtics,
amb ple respecte al pluralisme.
3. Es considera que una associació
no té afany de lucre encara que desenvolupi una activitat econòmica
si el fruit d'aquesta activitat es destina exclusivament al compliment
de les finalitats d'interès general establertes pels estatuts.
En cap cas no es poden repartir els béns de l'associació
entre els associats i associades ni ésser cedits gratuïtament
a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu.
Se n'exceptuen les aportacions condicionals, que tenen el tracte que
imposa la condició.
Article 3. Règim
jurídic
1. Pel que fa a la constitució,
la inscripció i les obligacions documentals, les associacions
incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es regeixen:
a) Per les normes establertes per aquesta
Llei.
b) Per les disposicions reglamentàries
dictades en el desplegament d'aquesta Llei.
2. Pel que fa al règim intern,
les associacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta
Llei es regeixen:
a) Per llurs estatuts i pels acords
vàlidament adoptats pels òrgans de l'associació,
sempre que no estiguin en contradicció amb les normes preceptives
d'aquesta Llei.
b) Per les normes preceptives recollides
en aquesta Llei.
c) Si els estatuts no ho estableixen,
per les altres disposicions d'aquesta Llei.
Capítol
II. Constitució
de l'associació
Article 4. Constitució
1. Poden constituir associacions i ésser-ne
membres:
a) Les persones físiques majors
d'edat i les menors emancipades.
b) Les persones jurídiques privades
i públiques.
c) Les persones menors d'edat, quan
es tracta d'associacions juvenils.
2. Sens perjudici del que estableix
l'apartat 1, una associació que no sigui específicament
juvenil pot tenir persones associades menors d'edat. Les persones associades
menors d'edat tenen dret de veu, elles mateixes, en l'assemblea general.
L'actuació en els actes jurídics per al quals no tinguin
capacitat d'obrar i l'exercici del dret de vot dels socis i sòcies
menors d'edat han d'ésser regulats en els estatuts, i, en qualsevol
cas, s'ha de fer mitjançant llurs representants legals.
3. L'acord de constitució ha
de constar en acta pública o privada, la qual, com a mínim,
ha de contenir:
a) El lloc i la data en què s'ha
estès.
b) La identificació dels socis
i sòcies fundadors, és a dir, el nom, els cognoms i el
número de document nacional d'identitat de les persones físiques,
i també si són o no majors d'edat, i la denominació
i el número d'identificació fiscal de les persones jurídiques.
c) El document acreditatiu de la personalitat
i la nacionalitat, si són persones físiques o jurídiques
estrangeres.
d) El domicili de cada persona sòcia
fundadora, ja sigui física o jurídica.
e) La voluntat de les persones sòcies
fundadores de constituir l'associació. Les persones físiques
acrediten aquesta voluntat amb la seva signatura de l'acta. Les persones
jurídiques l'acrediten mitjançant la inclusió d'una
còpia de l'acord de formar part de l'associació, adoptat
vàlidament per l'òrgan competent. Aquest acord ha de contenir
també la designació de la persona física que la
representa, que ha d'ésser qui signi l'acta.
f) L'aprovació del text dels
estatuts pels quals s'ha de regir l'associació.
g) La designació dels primers
membres de l'òrgan de govern.
Article 5. Estatuts
En els estatuts de l'associació,
que han d'estar datats i han de dur la signatura de tots els socis i
sòcies fundadors o bé, si escau, les del president o presidenta
i el secretari o secretària, com a mínim, hi han de constar:
a) La denominació.
b) El domicili social.
c) La durada, quan no es constitueix
per temps indefinit.
d) L'àmbit territorial en què
ha de desenvolupar principalment les seves activitats.
e) L'objecte o les finalitats que es
proposa dur a terme.
f) Els requisits que s'han de complir
per a adquirir la condició de socis o sòcies i el procediment
d'admissió, les classes de socis i sòcies i els supòsits,
i el procediment del règim disciplinari i de pèrdua de
la condició de soci o sòcia.
g) Els drets i les obligacions dels
associats i associades i, si fos el cas, els diferents tipus d'aquests,
i també els drets i les obligacions que corresponguin a cada
tipus.
h) Els mecanismes de participació
que garanteixen els drets i els deures dels voluntaris o voluntàries,
en el cas de les associacions que tenen persones voluntàries
no associades que hi col·laboren i especialment en les associacions
en què hi ha una prevalença d'aquest model.
i) L'estructura i les competències
de l'òrgan de govern, les condicions de nomenament i de destitució
dels seus membres i la durada dels càrrecs, que no pot excedir
els cinc anys, sens perjudici de llur possible reelecció si no
ho exclouen els estatuts. Aquest òrgan de govern pot tenir altres
noms, com ara: "junta de govern", "junta directiva" o qualsevol altre
nom que l'identifiqui.
j) La forma i els requisits per a la
convocatòria d'assemblea general ordinària i l'extraordinària
i la forma de designar la persona que n'ocupi la presidència
i la que n'ocupi la secretaria.
k) Les regles segons les quals han de
deliberar i prendre decisions els òrgans col·legiats.
l) El procediment de modificació
dels estatuts, que sempre s'ha d'acordar en assemblea general.
m) El règim econòmic.
n) Les causes de dissolució i
l'aplicació que s'ha de donar als béns de l'associació
en la seva liquidació.
Article 6. Domicili
1. El domicili de l'associació
s'ha de situar a Catalunya, en el lloc on té la seu central o
bé on duu a terme habitualment les seves activitats principals.
2. Si el domicili registrat no coincideix
amb el que correspondria d'acord amb l'apartat 1, les terceres persones
poden considerar com a domicili qualsevol dels dos.
Article 7. Denominació
1. La denominació de les associacions
ha de fer referència a les finalitats estatutàries de
l'associació o a l'objecte principal i algun nom que la singularitzi.
2. No són admissibles les denominacions
que consisteixin exclusivament en l'expressió d'un territori,
que indueixin a error respecte a la naturalesa de l'associació,
en especial mitjançant l'adopció de paraules o conceptes
propis de persones jurídiques diferents, que incloguin expressions
contràries a les lleis o que atemptin contra el dret de les persones.
3. La denominació de l'associació
no pot coincidir amb la d'una altra entitat preexistent ni assemblar-s'hi
tant que indueixi a confusió sobre la identitat de l'associació.
4. Les associacions poden tenir símbols
d'identificació.
Article 8. Unions
d'associacions
1. Per a la consecució de les
finalitats que els són pròpies, les associacions i les
federacions es poden unir per a formar, respectivament, federacions
i confederacions.
2. Per a la consecució de finalitats
comunes, les associacions, les federacions, les confederacions i altres
persones físiques o jurídiques es poden unir per a formar
coordinadores o similars.
3. Els requisits per a constituir federacions,
confederacions, coordinadores o similars són els mateixos que
els que s'estableixen per llei per a la constitució d'una associació.
L'organització i el funcionament han d'ésser democràtics
i, en tot cas, s'ha de garantir la participació
de tothom en l'adopció d'acords.
4. Cal aplicar a les unions no inscrites
les mateixes normes de les associacions del mateix caràcter.
Capítol
III. Inscripció de l'associació
Article 9. Inscripció
en el Registre d'Associacions
1. El Registre d'Associacions de la
Generalitat de Catalunya és públic.
2. Les associacions que s'han constituït
d'acord amb el que estableixen els articles anteriors s'han d'inscriure,
només als efectes de la publicitat, en el Registre d'Associacions
de la Generalitat. La inscripció és una garantia, tant
per a terceres persones que s'hi relacionen com per als seus propis
membres.
3. La inscripció es fa en virtut
de document públic o privat, i únicament pot ésser
denegada si el document no s'ajusta a les disposicions d'aquesta Llei.
4. La inscripció requereix escriptura
pública si:
a) Hi ha aportació de béns
immobles, d'acord amb el que disposen el Codi civil i la Llei hipotecària.
b) Algun dels integrants de l'associació
és persona jurídica.
c) L'associació obté recursos
mitjançant la captació pública de fons.
5. En el Registre d'Associacions s'han
d'inscriure:
a) La constitució de l'associació,
mitjançant l'anotació del número de registre, la
denominació, la data de la constitució, les finalitats
socials, el domicili principal i altres locals, l'àmbit territorial,
el nomenament i el cessament dels membres de l' òrgan de govern.
b) La declaració judicial de
nul·litat i el concurs de creditors, i també el nomenament
i la separació de liquidadors i la dissolució.
c) La modificació dels estatuts,
amb l'anotació de la que afecta els elements de l'apartat a i
la data de modificació. Únicament des del moment de la
inscripció es produeixen efectes en perjudici de terceres persones.
d) La declaració d'utilitat pública
amb l'anotació de la data de la declaració i de la inscripció.
e) La cancel·lació d'ofici
de la inscripció de les associacions inscrites que durant deu
anys no comuniquin cap renovació dels membres de l'òrgan
de govern.
6. L'estructura i el funcionament del
Registre s'han de determinar per reglament.
Article 10. Funcions
del Registre d'Associacions
1. El Registre d'Associacions ha de
trametre una comunicació de la inscripció de les associacions
regulades per aquesta Llei i de les altres inscripcions que faci als
registres i als censos que siguin procedents dels diferents departaments
de la Generalitat i, si l'associació ho sol·licita, als
dels consells comarcals, dels municipis i als d'altres administracions
que indiqui, a fi que tingui els efectes pertinents. En tot cas, s'ha
d'establir un sistema d'informació comú dins l'Administració
de la Generalitat que garanteixi que només amb la inscripció
en el Registre d'Associacions es produeixen els efectes d'inscripció
a tots els altres òrgans.
2. El Registre d'Associacions custodia
i conserva els documents que se li presenten i que serveixen de suport
als assentaments.
3. La publicitat del Registre es fa
efectiva mitjançant una manifestació dels llibres, per
certificació del contingut dels assentaments, per nota simple
informativa o per còpia dels assentaments i dels documents dipositats
al Registre.
L'accés i la publicitat del Registre
s'han de garantir d'acord amb la legislació vigent en matèria
de protecció de dades personals.
4. El Registre d'Associacions ha d'estar
actualitzat i ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions
i estudis referits a la realitat associativa.
Article 11. Associacions
no inscrites. Activitats de recaptació pública
1. Els qui actuen en nom d'una associació
no inscrita responen personalment i solidàriament de les obligacions
contretes amb terceres persones per qualsevol dels seus associats o
associades que hagi manifestat actuar en nom de la col·lectivitat.
En tot cas, aquesta responsabilitat solidària s'ha d'aplicar
als promotors o fundadors de l'associació i als que hagin establert
qualsevol relació jurídica amb terceres persones atribuint-se
la representació de l'associació.
2. La responsabilitat esmentada en l'apartat
1 cessa si la inscripció se sol·licita dins l'any posterior
a la constitució de l'associació i n'accepta les obligacions
resultants en el termini dels tres mesos posteriors a la inscripció.
3. L'associació respon dels actes
indispensables per a constituir-se i dels fets pels fundadors d'acord
amb els estatuts i previstos per a la fase anterior a la inscripció.
4. Tenen la responsabilitat establerta
en l'apartat 1, sens perjudici del que estableixen els punts anteriors,
els qui, actuant en nom d'associacions no inscrites o inscrites, fan
subscripcions o col·lectes públiques, festivals benèfics
o iniciatives anàlogues sense tenir-ne l'autorització
o els permisos establerts per via reglamentària.
Capítol
IV. Òrgans de l'associació
i funcionament
Article 12. Organització
i funcionament
En les associacions hi ha d'haver, com
a mínim, els òrgans següents:
1. Una assemblea general d'associats
i associades, sobirana, que s'ha de reunir, com a mínim, un cop
l'any i ha de tenir les competències següents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de l'òrgan
de govern i controlar-ne l'activitat.
c) Aprovar el pressupost anual i la
liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords
per a la fixació de la forma i l'import de la contribució
al sosteniment de les despeses de l'associació i aprovar la gestió
feta per l'òrgan de govern.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Incorporar-se a altres unions d'associacions
o separar-se'n.
f) Sol·licitar la declaració
d'utilitat pública.
g) Aprovar el reglament de règim
interior.
h) Acordar la baixa o la separació
definitiva, amb un expedient previ, dels associats i associades.
i) Conèixer les sol·licituds
presentades per a ésser soci o sòcia, i també les
altes i les baixes d'associats i associades per una raó distinta
a la de la separació definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió
que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de
l'associació.
2. Un òrgan de govern que governi,
gestioni i representi els interessos de l'associació, d'acord
amb les disposicions i les directrius de l'assemblea general, tenint
en compte que les facultats d'aquest òrgan s'estenen amb caràcter
general a tots els actes propis de les finalitats de l'associació,
sens perjudici que els estatuts en puguin determinar d'altres per als
quals es requereixi l'autorització expressa de l'assemblea.
Article 13. Convocatòria
i constitució de l'assemblea
1. L'assemblea és convocada per
l'òrgan de govern, d'acord amb els requisits que determinen els
estatuts, mitjançant una convocatòria, que ha de contenir,
com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la
reunió en primera convocatòria.
2. Llevat que els estatuts no ho disposin
altrament, la convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans
de la data de la reunió, individualment i mitjançant un
escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada
d'associats i associades que ha de tenir l'associació.
3. Si els estatuts no indiquen una altra
cosa, l'òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb
caràcter extraordinari, sempre que ho consideri convenient, i
ho ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior
al 10%; en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins el termini
de trenta dies a comptar de la sol·licitud, si els estatuts no
en fixen un de diferent.
4. Si els estatuts no ho disposen altrament,
l'assemblea general es constitueix vàlidament sigui quin sigui
el nombre de persones associades presents o representades. En el cas
que els estatuts estableixin una primera i una segona convocatòries,
queda vàlidament constituïda en primera quan hi són
presents la meitat més una de les persones associades i, en segona
convocatòria, com a mínim, mitja hora més tard,
sigui quin sigui el nombre de presents. Les persones associades que
es trobin en conflicte d'interessos amb l'associació i que per
aquesta raó no puguin votar un determinat punt de l'ordre del
dia, no es computen als efectes de determinació del quòrum
corresponent, llevat que els estatuts ho estableixin altrament.
5. Els estatuts poden establir un mínim
no superior al 10% dels associats per a sol·licitar a l'òrgan
de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes
per tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin
dins el primer terç del període comprès entre la
recepció de la convocatòria i la data de la reunió
d'aquella. Si en manca la regulació estatutària, el mínim
ha d'ésser el 10% dels socis i sòcies. La sol·licitud
també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el que
considera convenient, però únicament pot adoptar acords
respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia comunicat en la convocatòria,
si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de
les persones presents.
6. L'assistència de tots els
associats i associades deixa sense efecte qualsevol irregularitat en
la convocatòria, si així ho estableixen els estatuts.
7. Llevat que els estatuts no ho disposin
altrament, el president o presidenta i el secretari o secretària
de l'assemblea han d'ésser designats a l'inici de la reunió
pels associats i associades presents o representats.
8. Si l'assemblea no es convoca en els
termes establerts pels estatuts o per aquesta Llei, pot convocar-la
el jutge de primera instància del domicili social, a petició
de qualsevol dels associats i associades, i amb l'audiència prèvia
de l'òrgan de govern.
Article 14. Adopció
d'acords de l'assemblea
1. Els acords s'han de prendre per majoria
simple dels socis i sòcies presents o representats, encara que
els estatuts poden exigir, per a les qüestions que determinin,
un vot favorable més qualificat. L'elecció dels membres
de l'òrgan de govern o de qualsevol altre òrgan només
requereix el vot favorable de la majoria dels socis i sòcies
presents o representats; si hi ha més d'una candidatura, surt
elegida la que obté un major nombre de vots. En tot cas, les
candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia
de la llista dels socis i sòcies i llurs domicilis, certificada
pel secretari o secretària de l'òrgan de govern.
2. S'ha d'estendre acta de les reunions
i els acords de l'assemblea, la qual ha d'incloure la data de la reunió,
la llista de les persones assistents, els assumptes tractats i els acords
adoptats, i ha d'ésser signada per les persones que designin
els estatuts i, en tot cas, pel secretari o secretària, amb el
vistiplau del president o presidenta.
Article 15. Impugnació
d'acords de l'assemblea
1. Són impugnables els acords
de l'assemblea contraris a les lleis o als estatuts i els que lesionin,
en benefici d'un o més associats o associades o de terceres persones,
els interessos de l'associació.
2. Estan legitimats per a impugnar els
acords contraris a les lleis els associats i associades i qualsevol
persona que acrediti un interès legítim. L'acció
caduca al cap d'un any d'haver estat pres l'acord.
3. Estan legitimats per a impugnar qualsevol
altre acord, a part dels esmentats per l'apartat 1, els associats i
associades assistents a l'assemblea que hagin fet constar en acta llur
oposició a l'acord, els associats i associades absents, els que
han estat privats il·legítimament del dret de vot i els
membres de l'òrgan de govern. L'acció caduca al cap de
quaranta dies d'haver estat pres l'acord.
4. Qui ha presentat la impugnació
pot sol·licitar-ne al Registre l'anotació marginal, amb
una justificació. El Registre ha de fer l'anotació i n'ha
de donar trasllat a l'associació.
5. D'acord amb les previsions estatutàries
o quan així s'acordi en assemblea general, es poden sotmetre
a arbitratge les controvèrsies derivades dels acords adoptats.
Article 16. Qüestions
suscitades en via administrativa i en via jurisdiccional
1. En totes les qüestions que se
suscitin en via administrativa sobre el règim de les associacions
és aplicable la normativa relativa al procediment administratiu
comú i, si escau, la relativa a la jurisdicció contenciosa
administrativa.
2. En totes les altres qüestions
en què no és part l'Administració és competent
la jurisdicció ordinària, i s'hi aplica, si escau, la
legislació reguladora de la protecció jurisdiccional dels
drets fonamentals de la persona.
Article 17. Competència
i estructura de l'òrgan de govern
1. L'òrgan de govern d'una associació,
de caràcter col·legiat, és el que la governa, la
gestiona i la representa dins i fora de judici.
2. La representació de l'òrgan
de govern s'estén a tots els actes compresos en les finalitats
de l'associació. Nogensmenys, els estatuts poden determinar les
operacions per a les quals cal l'autorització expressa de l'assemblea.
3. L'associació queda obligada
envers les terceres persones que hagin actuat de bona fe i sense ignorància
inexcusable, fins i tot quan resulti dels estatuts que l'acte no està
inclòs en l'objecte social.
4. Els estatuts han d'establir l'estructura
de l'òrgan de govern i l'atribució del poder de representació
entre les persones que en formen part.
5. L'òrgan de govern fa la gestió
ordinària de l'associació i, només si els estatuts
ho permeten, pot delegar les seves facultats en un dels seus membres
o més d'un, i també nomenar apoderats generals o especials.
Mai no són delegables els actes que necessitin l'autorització
de l'assemblea o l'aprovació dels quals és competència
de l'assemblea.
Article 18. Nomenament,
durada i separació
1. Els estatuts han de fixar els requisits
per a poder ésser membres de l'òrgan de govern, i també
la durada de l'exercici del càrrec i la possibilitat de reelecció.
Els membres de l'òrgan de govern han d'ésser associats.
També poden establir el sistema electoral aplicable i el procediment
corresponent.
2. L'assemblea nomena els membres de
l'òrgan de govern, els quals entren en funcions després
d'haver acceptat el càrrec.
3. L'assemblea pot acordar en qualsevol
moment la separació de les seves funcions d'un o de tots els
membres de l'òrgan de govern. Els estatuts poden determinar les
causes d'exclusió o separació i el procediment a seguir.
4. El nomenament i el cessament s'han
de notificar al Registre d'Associacions, a fi que en quedi constància.
Article 19. Funcionament
1. L'òrgan de govern pot establir
les regles sobre el seu propi funcionament i, en particular, els càrrecs
dels seus membres i les funcions corresponents, els requisits de convocatòria
i de constitució de les seves reunions, i la manera de deliberar
i prendre acords, tret que els estatuts ho determinin expressament.
2. Tots els membres de l'òrgan
de govern tenen el dret i el deure d'assistir-hi i participar-hi.
3. Un membre de l'òrgan de govern
no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions per l'òrgan
sobre els assumptes en què es trobi en una situació de
conflicte d'interessos amb l'associació.
Article 20. Actes
i impugnació d'acords
1. Els acords de l'òrgan col·legiat
de govern s'han de fer constar per escrit. L'acta ha d'ésser
signada pel secretari o secretària, amb el vistiplau del president
o presidenta.
2. Els acords de l'òrgan de govern
poden ésser impugnats per qualsevol membre d'aquest en el termini
de trenta dies des que s'adoptin. També poden ésser impugnats
per un 10% de les persones associades, les quals, en el termini de trenta
dies d'ençà que els han pogut conèixer, han d'instar
la convocatòria de l'assemblea general amb caràcter ordinari
o extraordinari perquè els convalidi o els anul·li, si
no hi ha terceres persones afectades per aquests acords. Si n'hi ha,
l'anul·lació s'ha d'instar a l'òrgan judicial que
correspongui. En tot cas, l'assemblea pot acordar la separació
dels membres de l'òrgan de govern.
3. Les causes, els tràmits i
els terminis de caducitat per a la impugnació i la constància
en el Registre són els mateixos que els establerts per a la impugnació
dels acords de l'assemblea.
Article 21. Exercici
del càrrec i responsabilitat
1. Els membres de l'òrgan de
govern exerceixen llurs funcions amb la diligència de representant
lleial, segons que estableixen aquesta Llei i els estatuts corresponents.
Han de guardar secret de les informacions
confidencials relatives a l'associació, fins i tot després
de cessar en el càrrec.
2. Els membres de l'òrgan de
govern exerceixen llur càrrec gratuïtament, però
tenen dret a la bestreta i al reembossament de les despeses, degudament
justificades, i també a la indemnització pels danys que
en derivin. S'actua de la mateixa manera quan un altre associat o associada
duu a terme una funció o un encàrrec determinats.
3. Sens perjudici de la responsabilitat
de l'associació davant de terceres persones, els membres de l'òrgan
de govern responen davant l'associació, els associats i associades
i les terceres persones pels actes o les omissions contraris a les lleis
o als estatuts, i també pels danys causats dolosament o negligentment
que hagin estat comesos en l'exercici de llurs funcions.
4. Quan la responsabilitat no pugui
ésser imputable personalment a cap membre de l'òrgan de
govern, tothom respon solidàriament pels actes o les omissions
a què es refereix l'apartat 3, tret dels que provin que no han
participat en la realització i l'execució dels dits actes
o omissions i que desconeixen que existien o que, tot i conèixer-los,
van fer tot el possible per evitar-ne la realització o, almenys,
s'hi van oposar expressament.
5. L'assemblea pot decidir l'exercici
d'accions de responsabilitat envers l'òrgan de govern i pot designar
amb aquesta finalitat un mandatari especial. Aquest exercici no afecta
les accions que corresponen als associats o associades o a terceres
persones pels actes dels membres dels òrgans de govern que lesionin
directament llurs interessos.
6. No poden formar part de l'òrgan
de govern els associats i associades que desenvolupen una activitat
retribuïda per a l'associació, amb l'excepció del
secretari o secretària, el qual, tanmateix, en aquest cas no
té dret de vot pel que fa als acords de l'òrgan de govern.
Capítol
V. Drets i deures de les persones
associades
Article 22. Drets
de les persones associades
Els drets mínims de les persones
associades són els següents:
Primer. Assistir a les assemblees generals
i participar-hi. Si els estatuts ho disposen, l'associat o associada
pot autoritzar una altra persona perquè el representi. La forma
d'aquesta representació ha d'ésser la determinada pels
estatuts o, si no ho regulen, ho ha d'ésser en la forma determinada
per les lleis.
Segon. Votar a l'assemblea:
a) Tota persona associada disposa, com
a mínim, d'un vot a l'assemblea. Els estatuts de les associacions
d'interès particular i aquelles en què persones jurídiques
tinguin la condició de sòcies poden establir sistemes
de vots ponderats. En aquest cas, per tal de garantir el dret de vot,
els estatuts han d'establir criteris objectius per a la ponderació
del vot, i en cap cas no pot correspondre a una única persona
associada més del 25 % dels vots socials.
b) Els estatuts poden admetre el vot
per correspondència, i, en aquest cas, n'han de determinar l'exercici.
c) L'associat o associada no pot exercir
el dret de vot en la presa de decisions sobre els assumptes en què
es trobi en una situació de conflicte d'interessos personals
o patrimonials amb l'associació, ni mentre desenvolupi un treball
remunerat per a l'associació. Incidentalment, i en una votació
separada i secreta, l'assemblea ha de decidir sobre la qüestió,
a petició de qualsevol de les persones assistents.
Tercer. Ésser informats de la
marxa de l'associació, de la identitat dels altres membres de
l'associació, de l'estat de comptes i, amb anterioritat a la
convocatòria, dels assumptes que s'hagi previst tractar en les
assemblees i verbalment durant l'assemblea. Els membres de l'òrgan
de govern han de proporcionar la informació sol·licitada,
tret que, segons llur parer, aquesta informació perjudiqui els
interessos de l'associació. Aquesta excepció no és
procedent quan sol·liciten la informació el 10%, com a
mínim, dels associats i associades.
Quart. Ésser escoltats prèviament
a l'adopció de mesures disciplinàries després d'haver
estat informats de les causes que les motiven, les quals només
es poden fundar en l'incompliment dels deures com a associat o associada.
La imposició de les sancions ha d'ésser sempre motivada.
Cinquè. Posseir un exemplar dels
estatuts vigents i del reglament de règim intern, si n'hi ha.
Sisè. Consultar els llibres de
l'associació.
Setè. Ésser electors i
elegibles per a formar part dels òrgans de l'associació.
Vuitè. Transmetre la condició
d'associats o associades si els estatuts ho permeten.
Article 23. Deures
de les persones associades
1. Comprometre's amb les finalitats
de l'associació i participar activament per a l'assoliment d'aquestes.
2. Contribuir al sosteniment de les
despeses de l'associació amb el pagament de quotes, derrames
i altres aportacions econòmiques previstes pels estatuts i aprovades
d'acord amb aquests.
3. Complir la resta d'obligacions que
resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords vàlidament
adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
Article 24. Obligacions
documentals de l'associació
1. Com a garantia de l'efectivitat dels
drets dels socis i sòcies i de les terceres persones que estableixin
relacions amb les associacions, aquestes han de portar un llibre de
registre dels associats i associades, un llibre d'actes, un llibre d'inventari
de béns i els llibres de comptabilitat adequats a les activitats
que fan. Aquests llibres han d'estar a disposició dels socis
i sòcies.
2. Les associacions en què col·laboren
voluntaris i voluntàries no associats han de portar també
un llibre del personal voluntari.
3. Aquests llibres, amb la signatura
del president o presidenta i del secretari o secretària en el
primer full, han d'ésser diligenciats pel Registre d'Associacions.
L'òrgan de govern és el responsable d'elaborar-los, actualitzar-los
i custodiar-los.
Capítol
VI. Dissolució i liquidació
Article 25. Dissolució
Les associacions es poden dissoldre
per les causes següents:
a) Una resolució judicial ferma.
b) Un acord de l'assemblea general.
c) L'expiració del termini fixat
en els estatuts o la realització del fi per al qual es van constituir
o la impossibilitat d'assolir-lo.
d) La baixa dels associats i associades,
de manera que quedin reduïts a menys de tres socis o sòcies.
e) Qualsevol altra causa establerta
pels estatuts.
Article 26. Acords
de l'assemblea sobre la dissolució
1. En els supòsits definits per
l'article 25.c i e la dissolució requereix l'acord de l'assemblea.
2. L'òrgan de govern ha de convocar
l'assemblea tot seguit que tingui coneixement de qualsevol de les causes
especificades per l'article 25. Qualsevol associat o associada pot sol·licitar
a l'òrgan de govern la convocatòria de l'assemblea, si
estima que s'ha produït alguna d'aquestes causes. L'assemblea ha
d'acordar la dissolució o el que calgui per a remoure'n la causa.
3. Si l'assemblea no ha estat convocada,
no ha tingut lloc o no ha adoptat cap dels acords a què fa referència
l'apartat 2, qualsevol persona interessada pot sol·licitar al
jutge o jutgessa de primera instància del domicili social que
convoqui l'assemblea o dissolgui l'associació.
Article 27. Liquidació
1. La dissolució de l'associació
obre el període de liquidació, fins a la fi del qual l'entitat
conserva la personalitat jurídica.
2. Els membres de l'òrgan de
govern en el moment de la dissolució esdevenen liquidadors, llevat
que els estatuts estableixin una altra cosa o bé els designi
l'assemblea o el jutge o jutgessa que, si s'escau, resolgui sobre la
dissolució.
3. Tret que els estatuts ho disposin
altrament, les normes aplicables per l'òrgan de govern ho són
a les persones liquidadores, en tant que siguin conformes a l'objecte
de la liquidació.
Article 28. Operacions
de liquidació
Correspon a les persones liquidadores:
a) Vetllar per la integritat del patrimoni
de l'associació i dur-ne els comptes.
b) Concloure les operacions pendents
i efectuar les noves que calguin per a la liquidació.
c) Cobrar els crèdits de l'associació.
d) Liquidar el patrimoni i pagar els
creditors.
e) Aplicar els béns sobrants
de l'associació a les finalitats que els estatuts estableixen,
els quals mai no poden consistir en el repartiment dels béns
entre les persones associades o qualsevol altra persona física
o jurídica amb afany de lucre, a excepció de les aportacions
condicionals. Si els estatuts no ho disposen altrament, aquests béns
s'han de destinar a la realització de finalitats anàlogues
en interès d'altres entitats sense afany de lucre, les finalitats
de les quals siguin similars a les de l'associació en liquidació.
f) Sol·licitar la cancel·lació
dels assentaments en el Registre.
Article 29. Obligació
de sol·licitar el concurs
1. En cas d'insolvència de l'associació,
l'òrgan de govern o, si és el cas, els liquidadors han
de promoure tot seguit el concurs de l'associació davant el jutge
o jutgessa competent.
2. Si l'òrgan de govern o els
liquidadors demoren injustificadament la sol·licitud a què
fa referència l'apartat 1, han de respondre solidàriament
davant els creditors de l'associació pels danys que en derivin.
Capítol
VII. Relacions amb l'Administració
Article 30. Utilitat
pública
1. Les associacions constituïdes
per a assolir un fi comú d'interès general poden ésser
reconegudes d'utilitat pública, d'acord amb el procediment vigent.
Sens perjudici de l'informe preceptiu emès per l'Administració
de la Generalitat, el qual en tot cas ha d'ésser motivat, es
poden demanar informes a les administracions públiques de Catalunya
que tinguin competències en relació amb les finalitats
estatutàries i les activitats de les associacions.
2. Les associacions declarades d'utilitat
pública tenen dret a esmentar aquesta qualificació en
tots els seus documents i gaudeixen dels beneficis fiscals, econòmics,
administratius i processals que en cada cas s'estableixin. Així
mateix, han d'ésser escoltades en la preparació de disposicions
generals relacionades directament amb llur activitat i en l'establiment
de programes d'acció o noves directrius de transcendència
per a aquestes associacions.
Article 31. Foment
de l'associacionisme
1. Les administracions públiques
de Catalunya han de promoure l'associacionisme i facilitar el desenvolupament
de les associacions que persegueixen finalitats d'interès social,
tot respectant-ne la llibertat i l'autonomia envers els poders públics.
Així mateix, les administracions públiques han d'oferir
la informació necessària i els instruments de col·laboració
a les persones que pretenguin emprendre qualsevol projecte associatiu.
2. Les associacions declarades d'utilitat
pública en els termes establerts per l'article 30 i les que,
tenint o no aquesta condició, duguin a terme activitats d'interès
social, com una forma de participació ciutadana en les activitats
d'interès general, tenen accés a les mesures de suport
econòmic, de suport tècnic, de formació, d'assessorament
i a altres ajudes similars a les esmentades que estableixin les administracions
públiques de Catalunya per al foment de l'associacionisme.
3. Als efectes del que disposa aquesta
Llei, s'entén per associació d'interès social la
que té unes finalitats estatutàries orientades a la satisfacció
d'interessos que transcendeixin els dels mateixos associats i associades
i que fa habitualment i preferentment actuacions en benefici de terceres
persones.
4. Les administracions públiques
de Catalunya poden establir, en els ordenaments tributaris respectius,
beneficis per a les associacions d'interès social i les associacions
que han estat declarades d'utilitat pública.
5. Les administracions han de fomentar
la creació i la utilització de mecanismes extrajudicials
de resolució dels conflictes que es plantegin en l'àmbit
d'actuació de les associacions.
Article 32. Subvencions
i convenis
1. Les administracions públiques
de Catalunya, en l'àmbit de les competències respectives
i segons les disponibilitats pressupostàries, atorguen subvencions
i altres ajuts econòmics a les associacions d'interès
social.
2. Les subvencions s'han de determinar
tenint en compte la rellevància per a l'interès general
de les activitats corresponents.
3. En qualsevol cas, l'atorgament i
la gestió posterior de les subvencions i dels ajuts s'han d'ajustar
als principis següents:
a) La concurrència de totes les
associacions interessades, mitjançant la convocatòria
pública corresponent.
b) L'establiment dels criteris mínims
per a resoldre la distribució de les subvencions.
c) L'establiment dels mecanismes necessaris
que permetin comprovar l'aplicació correcta de les subvencions
en els termes i en les condicions en què hagin estat atorgades.
4. Només es pot prescindir del
principi de concurrència en les circumstàncies que justifiquin
l'atorgament directe de les subvencions i amb subjecció al que
disposi la normativa vigent en matèria de subvencions.
5. L'òrgan de govern és
el responsable de la gestió de les subvencions, els ajuts econòmics
i els convenis en cas d'incompliment de les condicions d'aplicació
establertes.
6. L'atorgament de qualsevol mena de
subvenció o ajut econòmic a les associacions i la signatura
de conveni amb aquestes es pot condicionar a la inscripció en
els registres i els censos creats específicament amb aquesta
finalitat.
L'accés a aquests registres requereix,
en tot cas, la inscripció prèvia en el Registre d'Associacions.
7. En els casos en què les associacions
desenvolupen plans de treball d'interès social i ofereixen serveis
de forma estable, sense afany de lucre, es poden establir formes de
conveni d'acord amb la normativa vigent.
Capítol
VIII. Associacions de caràcter
especial
Article 33. Regulació
Les associacions de caràcter
especial es regulen pel règim general establert per aquesta Llei,
amb les especificacions que per a cadascuna es determinen en els articles
34 i 35.
Article 34. Associacions
juvenils
1. Són associacions juvenils
les que es regeixen per aquesta Llei i observen les particularitats
següents:
a) La condició de soci o sòcia
de ple dret s'adquireix a partir dels catorze anys, si bé els
menors d'aquesta edat poden pertànyer a l'associació si
els estatuts ho permeten, i, en tot cas, amb veu però sense vot,
i es perd la condició d'associat o associada en complir els trenta
anys.
b) Sens perjudici del que estableix
l'apartat a, si els seus estatuts ho estableixen així, no perden
la condició d'associades les persones que en el moment de complir
trenta anys tenen càrrecs en l'òrgan de govern o de representació,
fins a l'acabament de llur mandat.
c) Les associacions juvenils que no
tenen, com a mínim, dues persones majors d'edat o menors emancipades
en l'òrgan de govern han de disposar del suport d'un òrgan
adjunt, elegit per l'assemblea general i integrat per un mínim
de dues persones majors d'edat o menors emancipades amb la finalitat
de suplir, qualsevol d'elles, la manca de capacitat d'obrar de les persones
que formen part dels òrgans de l'associació en tots els
casos en què calgui. La constitució inicial i les renovacions
següents totals o parcials de l'òrgan adjunt han d'ésser
comunicades al Registre per a tenir-ne la constància deguda.
d) No obstant el que disposa la lletra
c, les persones menors d'edat que pertanyin als òrgans directius
de conformitat amb el que estableixen els estatuts poden actuar davant
les administracions públiques per a l'exercici dels drets que
confereix a aquestes associacions l'ordenament administratiu.
e) En la denominació d'aquestes
associacions han de constar les expressions "juvenil" o "de joves",
o qualsevol altra de similar.
Article 35. Altres
associacions de caràcter especial
1. Les associacions d'alumnes i de pares
d'alumnes definides i regulades per la legislació educativa es
regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta
Llei. No són aplicables a les associacions d'alumnes les prescripcions
relatives a les edats, fixades en l'article 34.
2. Les associacions d'usuaris i consumidors
definides per la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del
consumidor, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes
en la present Llei.
3. Les associacions de caràcter
cultural es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes
en aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació de la legislació
específica.
4. Les associacions de veïns i
veïnes, constituïdes per a la defensa de llurs interessos
generals o sectorials, a les quals es refereix, amb la consideració
d'entitats de participació ciutadana, la Llei 8/1987, del 15
d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, es regeixen,
en els aspectes generals, per les normes contingudes en la present Llei,
sens perjudici dels drets que tenen reconeguts en relació amb
el municipi en la dita Llei ni d'altres especificitats que estableixin
altres lleis.
5. Les associacions de voluntaris i
voluntàries, creades en el marc de la Llei 25/1991, del 13 de
desembre, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes
en aquesta Llei, sens perjudici de la legislació específica
relacionada amb l'activitat que desenvolupin.
Capítol
IX. Consell Català d'Associacions
Article 36. Consell
Català d'Associacions
Es crea el Consell Català d'Associacions,
com a òrgan de caràcter consultiu de la Generalitat.
Article 37. Composició
1. El Consell Català d'Associacions
es compon de:
a) Representants de la Generalitat.
b) Representants dels ens locals.
c) Representants de les associacions
de Catalunya.
2. L'estructura i la composició
del Consell es regeixen per les normes que s'estableixin per via reglamentària.
Article 38. Objectius
El Consell Català d'Associacions,
amb els objectius primordials d'estudiar i conèixer la realitat
present de les associacions i facilitar elements informatius per a millorar-ne
la gestió interna i per a un desenvolupament millor del món
associatiu, des d'una actuació coordinada entre aquestes i les
administracions, exerceix les funcions següents:
a) Assessorar, informar i dictaminar,
si així se li sol·licita, sobre qualsevol disposició
legal o reglamentària que afecti directament les associacions,
i també formular propostes a aquest efecte.
b) Proposar les actuacions necessàries
per a promoure i fomentar les associacions, amb els estudis necessaris
a aquest efecte.
c) Proposar línies de suport
per a afavorir la potenciació exterior de les associacions.
d) Participar en la mediació
en possibles conflictes interns de les associacions i entre les associacions.
Disposició
addicional
La incoació de l'expedient de
baixa en el Registre s'ha de fer pública en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de la notificació
al domicili de l'associació.
Disposicions finals
Primera
Queden sense efecte totes les disposicions
estatutàries i de reglaments de règim interior de les
associacions que s'oposin a aquesta Llei, que han d'ésser suplertes,
en el cas que hi hagi cap llacuna, pel que estableix aquesta Llei.
Segona
Sens perjudici del que estableix la
disposició final primera, els estatuts de les associacions inscrites
que no s'ajusten al que estableix l'article 2 s'hi han d'adaptar en
el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. El
Registre d'Associacions ha de notificar a les associacions inscrites
l'objecte d'aquesta disposició i els ha d'oferir la informació
i l'assessorament necessaris per a facilitar-ne l'adaptació.
Tercera
Es faculten el Govern de la Generalitat
i els consellers o conselleres competents per raó de la matèria
perquè, en l'àmbit de les competències respectives,
dictin les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta
Llei, especialment pel que fa a l'organització i el funcionament
del Registre, a les obligacions documentals de les associacions i al
foment de l'associacionisme, i també pel que fa a l'estructura
i la composició del Consell Català d'Associacions.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans
als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment
i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 18 de juny
de 1997
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
