Article 10

Article d'opinió 18/02/2005 - Contacta amb l'autor - Contesta l'article
El referèndum del Banc Central Europeu
Juan R. Lejarza/Cal Musìc

El procés d'elaboració del Tractat de la Constitució Europea no ha estat democràtic,constituent...,on els ciutadans hagin pogut opinar, no s'ha contat amb la seva participació. La Convenció --que va elaborar el text-- ha estat controlada pels Executius dels Estats, amb un presidium de tecnócratas amb Giscard D'Estaing al cap.

La seva arquitectura institucional es fonamenta en sis institucions.

El Parlament Europeu, l'únic elegit democràticament, no té poders... externs, sinó que els posseeix el ministre d'Afers exteriors (Javier Solana, recordem, Secretari General de l'OTAN durant la guerra en Yugóslavia). El Consell Europeu, format pels ministres dels països membres té poders legislatius. El Consell de Ministres és el primer poder legislatiu de la Unió Europea,on s'elabora realment les lleis. La Comissió Europea és com un consell de ministres:solament ells poden fer propostes legislatives. El Tribunal de Justícia actua només sobre les lleis comunitàries. El Tribunal de Comptes supervisa les despeses.

Però a aquests sis òrgans cal afegir el Banc Central. El Banc Europeu, totalment aliè a qualsevol tipus de control democràtic de la Constitució és el que marca la política economica i monetària; és qui governa en realitat.

El Tractat de la Constitució Europea no avança gens en el tema de Defensa: es crea l'Agència d'Armament, una Unitat d'Intervenció Ràpida per a resoldre conflictes interns/externs a la Unió Europea i es mantenen les relacions de dependència i esclavitud amb l'OTAN, és a dir, la dependència al Regímen d'U.S.A.

Es manté, és veritat, el Comitè de les Regions, però no admet cap canvi en les Fronteres Estatals actuals i qualsevol revisió en el seu contingut ha d'ésser per unanimitat de tots els seus Estats membres, el que bloqueja qualsevol reforma futura, per exemple, anul·lant el dret a la Autoderterminación per a Catalunya i Euskal Herria

El que fa aquesta Constitució és traslladar al seu contingut els tractats econòmics previs (Maastricht,Amsterdam...). No hi ha novetats; existeix el que ja teníem, encara que amb algunes diferències. Per exemple, dir-lo Constitució suposa un blindatge del Tractat de Maastricht, o l'enduriment de determinades polítiques econòmiques mitjançant la renacionalizació; que canvien la configuració econòmica de l'U.E: amb l'ampliació cap a l'Est han creat països de segona divisió i posa un límit al muntant total del Pressupost de la Unión. Teòricament, el pressupost de l'U.E. podria haver arribat a el 1,27% del PIB. No obstant això, en la pràctica mai s'ha arribat a aquest topall màxim, i ara es autolimita al 1% del que es deriva la retallada en les polítiques agràries comunes,etc.

Mai ha hagut intenció de fer una veritable Constitució en la part econòmica, en el procés d'elaboració del que ha quedat, sorgeix l'ampliació als països de l'Est (Centre Europa), pel que davant l'entrada de països amb grans desigualtats convenia tapar aquestes diferències sota el mantell d'una Constitució amb declaracions de principis altisonants, però sense entrar a la part econòmica real.

Aquesta opció econòmica per a la Unió Europea prové de l'aplicació des de fa molts anys d'un model neoliberal únic i comú, que es correspon amb l'hegemonia del Capital Financer: inflació zero, preservar el valor del Capital, la lliure circulació de capitals, la liberalització i privatització dels serveis públics..., ( Basicas de Salut, d'Olot,Besalú etc.) és a dir, el mercat per sobre de tot; això és el que consagra aquest Tractat de Constitució, acompanyat de la rigidesa absoluta en la política monetària i l'autonomia del Banc Central Europeu, en l'apartat de la Constitució Europea i en el seu Article 188, Part III, Titul III, Capitul II, Secció 2ª, es diu textualment: " En l'exercici dels poders i en l'acompliment de les funcions i obligacions que els atribueixen la Constitució i els Estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu, ni el Banc Central Europeu, ni els bancs centrals nacionals, ni cap dels membres dels seus òrgans rectors podran sol·licitar o acceptar instruccions de les institucions, òrgans o organismes de la Unión, ni dels Governs dels Estats membres, ni de cap altre òrgan. Les institucions, òrgans o organismes de la Unió, així com els Governs dels Estats membres, es comprometen a respectar aquest principi i a no tractar d'influir en els membres dels òrgans rectors del Banc Central Europeu i dels bancs centrals nacionals en l'acompliment de les seves funcions."

Aquest Tractat significa una ruptura amb el Constitucionalisme Social d'Europa implantat despres de la Segona Guerra Mundial, que va començar en 1936 a Espanya, l'emergència dels Drets Civícos i Socials, despres de la guerra, cambiaren les Constitucions nacionals europees que passen de ser liberals a ser Socials. En el cas de l'Estat Espanyol, la Constitució parla d'Estat Social i Democràtic de Dret, i per descomptat la mateixa linea es manté en l'Estatut de Autonómia de Catalunya. A partir de Maastricht vam assistir al canvi de les Constitucions nacionals des dels pressupostos materials dels tractats de l'U.E. ( Reforma de la Constitució Espanyola i l'Estatut de Autonómia de Catalunya ) cap a una idea central: el predomini del Mercat, el mercat com el millor mecanisme de garantir la democrácia burgesa. És la Centralidad del Mercat Capitalista, front, a la Centralidad del Treball que fins ara a predominat a Catalunya.

La construcció europea té dues etapes clarament diferenciades. Una primera que arriba fins a 1992, de clar contingut Keynesiano, configurant l'Estat del Benestar i el creixement dels drets socials, laborals i economicos, i una segona, des de 1992 que, amb el Tractat de Maastricht, s'adopta el model Neoliberal, antikeynesiano, de reducció del paper de l'Estat, desmantellament de l'Estat del Benestar, primacia del mercat i atac a les conquestes socials.

El nucli econòmic d'aquest model neoliberal del Tractat Constitucional, es pot caracteritzar didàcticament en tres punts: l'eliminació del dèficit públic com objectiu, amb la reducció de despeses públiques, serveis públics, privatització d'empreses i serveis públics fins a nivells municipals, retallades de les pensions, etc..; la deslocalització del capital, ( eix Vic-Olot-Figueres ) com "dret" del Capital a emigrar on obtingui més beneficis sense cap tipus de control públic ni imposició; la desregulacción laboral per a aconseguir rebaixar els salaris en el sector primari i secundari de la producció de mercancias i destinar la diferència al sector terciari de serveis no productius, sense que afecti a la Taxa de Guany del Capital, afeblir la unió i solidesa de les organitzacions socials, destruint les conquestes laborals, fins a assolir situar el treball precari, l'atur, els baixos salaris, la inseguretat laboral com quelcom "normal",o l'enfrontament entre els treballadors, utilitzant als emigrants o les condicions d'unes zones ( Osona-Garrotxa ) enfront d'unes altres.

Els drets socials són reconeguts, però de forma débíl, sense garanties reals en la seva aplicació. Exclou explícitament, l'harmonització de drets socials, laborals i fiscals en el conjunt d'Europa. I per a la seva modificació s'exigeix unanimitat de tots els Estats i no una majoria, això significa el blindatge dels drets socials subordinats a la lògica del Capital Financer. I es parla del " dret a treballar " i no el Dret al Treball, a més d'oblidar-se de l'objectiu de la Plena Ocupació per " alts nivells d'ocupació ".

La relació gènere-ciutadania demostra com un llenguatge suau amaga realitats socials greus. Es diu que aquesta Constitució (Tractat) és la panacea per a la igualtat entre homes i dones, quan en realitat la precarietat,l'atur,les desigualtats socials i la violència de gènere afecten majoritàriament a les dones. Amb aquest text les dones no són ames de la seva sexualitat, dels seus drets, ahondan en la divisió sexual del treball; quan es planteja la retirada de l'Estat o la mercantilizació dels serveis públics té conseqüències per a aquest " treball invisible " de la dona, aquestes tasques de cura que realitza gairebé en exclusivitat la dona.

El problema és que aquest nucli econòmic Neoliberal té conseqüències polítiques greus, la d'usar la funció de l'Estat (la Generalitat tambíen és Estat) per a enfortir el Mercat com marc regulador de la Societat, i dintre d'això, donar-li el màxim protagonisme al Capital financer a l'hora de prendre decisions, per sobre dels òrgans de la Democrácia, tota decisió dels Electors serà alterada, per l'aplicació del Pacte d'Estabilitat per a assolir l'estabilitat monetària per sobre de les necessitats de la població. D'aquí el desprestigi de la política, de la democrácia, i fins i tot del sorgiment de postures populistes, racistes i xenofobas, d'extrema dreta.

El futur que ve serà de competitivitat, consumisme i conflicte, anul·lant els valors de la Solidaritat. L'Alternativa pasa per la primacia dels Serveis públics dintre del model social, la Solidaritat i la Soberania popular per al control democràtic de l'Organització social.

És a dir, la Participació Veïnal per sobre del Mercat Capitalista.